Amigues, quan de temps sense escriure-us! És un al·licient i un estímul poder ensenyar-vos les meves manualitats, em fa il·lusió i em dona satisfacció. No ha estat per falta de material, doncs que no publiques res, doncs he treballat bastant des de l’estiu cap aquí però estic molt ocupada, i els vespres em fa molta mandra posar-me davant l’ordinador. Confio en poder dedicar temps a partir d’ara a publicar totes les cosetes que tinc fotografiades i poder mantenir un intercanvi d’idees i treballs amb totes vosaltres.
Començo per aquest quadre que és l’última manualitat que he fet. Res, fa dos dies que l’he acabat. He tret l’idea d’internet i hi hem col·laborat quasi tota la família. Primer, vaig pintar per tapar el blanc del llenç amb un color beix per donar-li un toc suau i delicat. Un cop sec, en Carles amb llapis va dibuixar l’arbre i desprès el va resseguir amb pinzell i pintura negre. Això realment va ser difícil, no teniem pinzells apropiats per fer línies primes. No va quedar gens satisfet de la seva obra. Això va ser un dijous i el diumenge vingueren els nets més petits, en Lluc i la Júlia, i amb l’ajuda dels seus pares vam començar a fer una altra etapa difícil. Tamponar amb les seves manetes plenes de pintura al llenç. La pintura és especial per manualitats amb nens. No va ser fàcil, cada vegada que sucaven la mà havíem de rentar-la per evitar catàstrofes. Obra acabada i tothom molt content.
La Mamen ja el té penjat a casa seva.
fildeSafrà 